Aquí tens una introducció bàsica del que necessites saber.
La primera cosa que has de fer es divertir-te. No et preocupis per les regles, sols asseu-te amb un llapis, un paper i una goma d'esborrar i comença a dibuixar. Prova el que pots fer. Fes-ho unes quantes vegades, dibuixa laberints diversos. Gaudeix, i no et preocupis si estan ben fets.
Amb tot això sabrem on estan les teves fortaleses i les debilitats.
Si eres com la majoria de novells, un dels problemes que tindràs serà la constància de l’amplada de la ruta. Això és a causa de la falta de control del llapis. Això no vol dir que totes les rutes han de tenir la mateixa amplada, però has de ser capaç de fer qualsevol amplada i mantenir-la, de forma neta.
Mira els exemples (a) i (b) en la Figura de la dreta. Observa com l’amplada de les rutes és bastant uniforme. Ja sigui en línia recta (a) o en línies corbes (b), els dos extrems estan sempre a la mateixa distancia.
Així doncs, comença a practicar aquesta habilitat. Comença amb les línies rectes, dibuixa uns quants laberints amb aquesta tècnica. Un cop pugui seguir els passos de forma neta i uniforme, intenta fer el mateix amb les línies corbes.
Aquesta habilitat té gran importància per a dibuixar laberints coherents.
Les unions són els llocs on tres o més rutes es troben, i on el jugador haurà de decidir quina agafar. La forma més fàcil de crear una unió és simplement crear una obertura en un dels costats de la ruta, i començar una nova ruta.
En els laberints mal dissenyats, sovint hi ha unions amb rutes tan curtes que es veu a simple vista que no tenen sortida. Si el jugador, des de la unió, pot veure que una ruta no va a cap lloc, tota aquesta no servirà per a res i hauràs perdut un espai valuós en el laberint.
Quan facis les unions has d’intentar aconseguir un equilibri entre les unions que donen lloc a rutes sense sortida i les unions que donen lloc a rutes que et porten a un lloc anterior de la ruta inicial.
Encara que pugui parèixer contrari a la intuïció, un laberint en el qual cada unió dona lloc a una ruta sense sortida (excepte la ruta que dona a la solució) no és realment molt difícil de resoldre. Els laberints més difícils de resoldre són aquells que tenen unions que donen algunes rutes sense sortida i algunes rutes que donen a un lloc anterior en la ruta inicial.
Observa el disseny en espiral (c). ¿Et recorda a una de les proves d'hipnosis?
Hi ha una raó per a utilitzar espirals, aquestes són desorientar i confondre. Aprèn a utilitzar aquesta avantatja en els seus laberints. Per abans d'utilitzar-les necessita ser capaç de dibuixar-les. Així que és hora de practicar, i cada cop que dibuixis un laberint intenta incloure alguna espiral.
Les espirals són agradables a la vista, però no tenen molta dificultat en el laberint, ja que cada espiral és una ruta sense sortida. No obstant això, un cop dominis l'espiral bàsica, llavors pots fer el vòrtex. El vòrtex es compon de tres o més rutes en espiral amb un centre en comú.
Una de les formes més eficaces d'utilitzar les espirals en un laberint és fer unes quantes i unir-les entre elles. Tenint una única ruta d'entrada i una única ruta de sortida. Llavors fes que la ruta que surti d'una espiral entri en una altra i així successivament. És un concepte simple, però molt difícil de dibuixar i és una zona molt difícil de passar en qualsevol laberint.
Una altra de les dificultats comunes que troben els dibuixants és aprendre a omplir bé l'espai en blanc entre les rutes. Clar que el dibuix d'una sola ruta no és dolent, però un cop es comenci a unir és fàcil acabar amb espais en blanc de forma irregular entre les rutes.
Així que necessites ser capaç d'omplir completament un espai de qualsevol forma. Observa l'exemple (d, Figura 1). Mira com la figura està plena de rutes coherents. Per aconseguir-lo necessites practicar, en primer lloc amb un rectangle buit ompli’l amb completament amb rutes. Després practica en formes irregulars o en qualsevol forma que desitgi. Aprèn a calcular quan espai deus deixar per les rutes obertes i omple el restant.
La següent cosa a treballar serà l'estructura i l'estratègia.
Per això, suggereixo que agafi un paper i el divideixi en tres àrees. A continuació, amb les tres arrees juntes, fes una entrada i una sortida per a cada una, de tal forma que la sortida d'una àrea sigui l'entrada d'una altra. Així, aconseguim que el jugador ha de completar les tres àrees per a completar el laberint. Això, s’anomena coll de botella que consisteix en unir totes les possibles sortides en una sola.
En l'exemple de la dreta existeixen tres zones: A, B i C. L'entrada està en la zona A i la sortida està en la zona C, però per arribar primer hauràs de passar per la B. El pas de A fins B i de B fins C només es podrà fer per una ruta.
Si ha après les habilitats bàsiques, hauria de ser capaç d'omplir cada zona amb rutes, unions i espirals. Assegurat que cada zona només té una ruta per arribar a la sortida, de forma que les altres rutes no tinguin sortida o portin a un lloc anterior de la ruta inicial. Això farà que el laberint sigui més difícil, ja que el jugador necessita trobar la sortida per arribar a la següent zona.
A mesura que vagis millorant hauràs d'aprendre a amagar els costats de les àrees fen-les de forma irregular. El gran avantatge de la divisió dels laberints en àrees separats per colls de botella es perd si els límits de les àrees són clarament visibles.
Un altre enfocament d'un laberint és utilitzar nuclis. Observa la progressió de la figura 4. En la primera fase (1), simplement és senyala la sortida del laberint. En la fase (2) surt una ruta de la sortida, donant lloc a una unió. D’aquesta surt una altra ruta com es veu en la fase (3). Observa com la nova ruta (en la part inferior esquerra) va en direcció contraria a altra ruta de la mateixa unió. En fases posteriors (4) i (5) simplement s’afegeixen noves unions creant noves rutes. Noti que algunes rutes es connecten de nou amb la ruta del principi, provocant que un gir equivocat pot portar al jugador a un punt anterior.
Una de les millors formes d'utilitzar nuclis és crear varis i unir-los. Una estructura de nucli es crea al voltant de l'entrada i un altre nucli a la seva sortida. Però també es pot utilitzar les espirals, rutes sense sortida o un vòrtex. Crea cada estructura de nucli amb una sèrie de rutes (algunes sense sortida i altres amb sortides múltiples) i després les uneixes entre si.
Laberints fets de està forma sovint tenen aparença atractiva i ecològica.